La meva pintura se’m fa difícil de descriure-la, ja que per pintura entenc que pot ser feta de mil maneres diferents sens perdre per això el seu nom de pintura. Sobre tela, sobre seda,pintura amb sorres i nogalina, pintura al guaix, a l’aiguada, mixta etc.
No sempre sé el perquè de les meves creacions, ja que em deixo portar molt per el meu subconscient, que sap més del món creatiu que jo mateixa. Així doncs amb tots els referents que la ment em va emmagatzemant dia a dia, he anat fabricant objectes ben diversos entre si. De manera recurrent em serveixo incloure sens massa definició monstruets que avancen en un món d’incerteses ( “Naufragi” ). Però em sento més còmoda donant formes suggeridores de mil maneres diferents i que no tinc cap interès en desvetllar perquè siguin d’una forma clara i concreta.
La fotografia per mi es tant important com tots els altres gèneres del qual m’he servit. El sol fet de saber captar en el precís moment un detall concret, et pot aportar tot un gènere d’esdeveniments com a pont suggeridor a poder fer totes les altres arts. Pel que no faig cap distinció entre una fotografia d’una altra forma artística.
Per fer el meu paper maixé, vaig arreplegar d’una impremta tota una sèrie de tirallongues de papers color taronja. Llavors un cop fet tot el procés per fer-lo vaig tenir la idea de posar-lo pel meu forn de ceràmica durant tot un dia a 200º i la meva sorpresa va ser quan vaig veure el seu resultat immediat. Era com si hagués passat pel forn de pa. I va ser quant m’hi vaig posar fent tot el que em suggeria aquest fenomen.
Els dibuixos que vaig realitzar amb fulles seques de bruc en temps de la pandèmia, em va servir per explorar tota una altra manera de poder dibuixar, ho feia de manera intuïtiva tot el que em suggeria en aquell moment. Val a dir que son un pèl tètrics donat que estàvem tota la societat alterada.
Aquest concurs està dissenyat i fundat per l’emprenedora Mercè Barberà. Cada any la cita es fa Cadaqués, i es convoca a tota persona que hi vulgui ser, aportant tota mena de gravats tant si son empremtes com gravats clàssics com linogravats etc, en tal que aquest tingui les dimensions de 10 x 10 cm. Un cop assolit, es dona premi pel millor gravat, i com que n’hi ha un per cada País, llavors les o els que han guanyat passant a fer de jurat de l’any seguent.
L’any 1994, hi vaig participar amb l’alegria de guanyar el trofeu per Catalunya, que a més de poder fer tota una exposició a la mateixa galeria de la Mercè a Cadaquès, llavors volta per Anglaterra, i altres països fora de les nostres contrades. Ara encara es fa aquest Miniprint Internacional de Cadaqués, molt em penso que ja estan cap a la quarantena edició.
He escollit aquest títol de CAPSIMETRIES, per determinar l’origen d’un parteix el nom primigeni de CAPSES, però específicament de cartró. M’he fet uns tips de recollir-les de fora dels contenidors de la ciutat, i d’altres indrets. Rebutjades per haver deixat de ser útils com a receptacles de matèries diverses, m’ha donat peu a dotar-les d’un nou concepte. L’obsessió manipuladora que he treballat damunt seu mitjançant pigments, sorres i reserves, he aconseguit unes pells noves dels seus contenidors, transformant-les només per ser contemplades, és a dir despullades de qualsevol ús.
Tots aquests dissenys m’han portat a poder realitzar tot una sèrie de dibuixos i d’interpretacions planes tota una sèrie de maneres d’interpretar, i que moltes vegades m’han servit a priori per temes ceràmics. Una molt bona manera de fer recerques.
Aquests llibres els he fet com un divertiment per tot el que hi he aconseguit. Donar-hi tot un tomb amb l’aiguada i amb collages, he pogut arribar a fer-los amb colors blaus, vermells, grocs, verds, seguint un fil en formats de la mateixa mida.
El meu desfici al trobar-me amb tota una sèrie de capsetes de tots colors, em va suggerir utilitzar el seus contenidors per poder-hi fer tota mena de formes i colors, va ser tot un encanteri que m’anava esperitant a poder-hi accedir amb tota mena de fils i tèxtils per arribar a tenir totes elles una sintonia i harmonia prou bona .
Cal entendre per grafismes, tota mena de dibuixos com podria ser la cal·ligrafia les ratlles continues i discontinues, els gargots fets amb soltura. M’he dedicat molt a fer-ne amb varis elements, exemples: amb fulles, amb tipus de fils tèxtils, amb gomes de tots colors, amb alumini etc. Etc. Un divertiment molt agradable, que fins hi tot un petit fil pot donar-te idea de seguir en el intent. Encara m’han quedat ganes d’explorar nous grafismes.
Considero collage tota mena d’intervencions amb : papers pintats, papers retallats, i al afegir amb cola fustes, vidres, i fils, amb tal de tenir unes formes determinades.